diumenge, 5 d’octubre del 2008

És la primera pero no serà la última

Fer nous amics es sempre una tasca, si mes no, complicada, no obstant és un dels aspectes bàsics per un correcte aprenentatge, almenys això he après, igual que els altres, en aquestes dues setmanes de classes en un nou centre, una nova aula, uns nous professors i uns nous companys.

He decidit parlar d´un fet normal en principi però que en aquest càs ha sigut mes insòlit que de costum, que és, anar a sopar i sortir posteriorment a ballar.
I perquè es estrany?, pel simple fet que érem un grup de persones que ens van conèixer fa dos setmanes, la qual cosa implica poca confiança entre nosaltres, timidesa i una serie de factors que influeixen perquè aquest fet encara no es doni.
Però es va donar, i a més amb èxit, dijous vam quedar una bona part de la classe de M.E.F. per coneixen´s millor. Em va cridar l´atenció que molts dels companys que vam sortir aquella nit van preveure tot tipus de situacions, reserva del restaurant, de les entrades, llocs on quedar, etc. perque aquella nit sortís lo mes correcte i ben preparada posible.
Això em va fer pensar en la facultat, potser que aquelles entrevistes al juny amb cada candidat van ser ben certeres, que sí que hi ha una gran selecció a la meva classe. I esque són competències essencials per un futur mestre, i penso que els meus companys, aquell dia, em van demostrar que tenen les capacitats per ser-ho.

Tot aquest esdeveniment va servir per conèixer a aquest companys, que continuaràn sent-ho durant tres anys, perque, com deia abans, l´individu necessita ser educat amb un entorn per poder formar-se com a persona i en el nostre càs, com a mestres.
Nomès se, com deia al títol d´aquesta entrada, que aquesta sortida va ser la primera, però no serà la última.